La impressió en 3D ha evolucionat molt ràpidament en els darrers anys, gràcies a aquest sistema d’impressió, podem imprimir qualsevol objecte en tres dimensions amb diferents tipus de materials i textures.
El seu funcionament és molt simple, el material que utilitzem per a l’aplicació es subministra en un format semblant al de les bobines de cable, aquest fil entra en una cambra que fon el material a una tempertura determinada per ser aplicat sobre una superfície mitjançant un capçal que es desplaça per tot l’espai disponible per a la impressió en sentit horitzontal i vertical, accedint al punt exacte de l’espai 3D en el qual volem aplicar el material.
El mecanisme sempre parteix de la base de l’objecte que hem decidit imprimir, i aplica un primer fil de material fos sobre la superfície calenta de la impressora, això permet començar la peça en tot el seu perímetre, i a continuació va aplicant les capes que conformen l’objecte desitjat. Quantes més capes tingui l’objecte, més definició obtindrà i en conseqüència invertirà més temps en realitzar la peça.
El temps de fabricació de la peça depèn bàsicament de la seva mida i de la definició que desitgem, amb la qual cosa aconseguirem més o menys qualitat en els acabats.
Podem triar una gran varietat de colors i textures per a la producció de les peces en 3D, en alguns casos el material imita materials com la fusta, el metall, la pedra, l’ivori, etc.
També hi ha colors molt variats, habitualment s’utilitzen colors neutres com el blanc, el negre o el gris, encara que també s’utilitzen els bàsics com el groc, el blau, el verd o el vermell.
Els materials que podem utilitzar per a les nostres impressions, tenen textures diferents, n’hi ha de molt rígids, de gran duresa, i també hi ha materials més tous, arribant a textures semblants a la goma, que permeten modelar objectes flexibles.
Hi ha la possibilitat de que la peça a imprimir, tingui una forma que no permeti construir-la seguint el procediment de la màquina, això passa quan en la seqüència d’impressió l’objecte té una part que es troba surant en l’aire, quan això passa, el programari de 3D genera un bastó de suport que permet a la màquina donar suport a la part de la peça que imprimirà quan arribi a aquest punt, un cop a l’abast, seguirà imprimint amb normalitat gràcies al bastó de suport que ha preparat anticipadament.
Quan la peça està acabada, és el moment de polir els bastons de suport (si n’hi ha), normalment l’acabat no necessita retocs si la definició és prou alta, encara que podem acabar de polir aquells detalls de la peça que creiem que poden millorar el seu acabat.
La peça resultant també pot ser mecanitzada, foradada o tallada, però en la majoria dels casos pot produir-se amb tots els acabats necessaris, sense haver de retocar la peça.
Si esteu interessats en imprimir amb aquest sistema, podeu posar-vos en contacte, us atendrem amb molt de gust.
